LA PORTA DEL CEL, sempre!!!

Doncs no pintava massa bé divendres dia 5, quan les esllavissades provocades per la pluja feien fins i tot tallar alguna carretera.

A migdia, nova mirada a http://www.tiempo.com/isobaras/mapa-isobaras-PNL.php, aquests no em fallen mai, i decisió presa, demà a partir de les 2 hores aproximadament i mínim fins les 18, tenim una finestra de bon temps. Comptant que sortim a les 5, mai tant que si ens plou al final no acabem. Cap al Càmping de Graus a formalitzar les inscripcions.

Mentre sopem a Lleret uns bons espaguetis i una bona llonganissa d’Ainet, ens arriben les trucades de Kahí, “plego a les 21, sopo a Pobla i puio” i de l’Àxel, “hem tingut un dia dur, acabo d’arribar d’un foc de vivenda al Prat de Llobregat i m’he fos. Em dutxo, sopo i puio. Arribaré al voltant de la una de la matinada”.

Mal assumpte penso, ens hem d’aixecar a les 4 i hem d’estar espardenyant unes 15 hores... i a fora continua plovent a bots i barrals... no se, fins i tot a mi em costa ser optimista hores d’ara.

Sento a la Marta i Kahí, ja son les 4. M’aixeco, vaig a veure si hi és l’Àxel. Què!, dic jo. Va!, diu ell. Doncs som-hi. Esmorzar ràpid... no plou i es veu algun estel. Què més podem demanar.

Les 5,10. Cliquem al rellotge de Graus (1360m) que el Salva ens ha deixat a la finestra habitual i comencem a trotar per calentar bé direcció Tavascan.

Escalfament baixant a Tavascan.

A la plaça de Tavascan. Si no hagués plogut, encara hi hauria gent ballant.

A les 5,41 som a Tavascan (1100m) amb els peus ven molls. La música tecno sona a tope dins el local municipal habilitat per la pluja que ha deslluït  una mica el ball de la festa major.

Quin fart de patir de peus ens tocarà, penso. Sis-cents metres de desnivell més amunt, i ja enfocant la Ribera de Boldís, deixa d’acompanyar-nos la música de Tavascan, mentre comencem a apagar els frontals.

Les 7,16. Cliquem a la cabana de la Ribera o de Boldís (2200m). Pensem a hidratar bé i començar a menjar, el dia serà llarg i no ens hem de despistar.

Caminar per la festuca o gespet com en diuen aquí, quan està moll és la prova de foc per a les millors botes impermeables. Nosaltres anem amb vambes... no cal dir com portem els peus.

Clicant a la cabana de Boldís o de la Ribera.

A bon ritme anem pujant fins a la Roca Cigalera (2667m) i d’aquí baixem fins a la Coma de Sellente (2370m) per a tornar a remuntar el repetxonet que ens porta al Coll de Baborte (2488m). D’aquí fins el Pont de la Molinassa (1800m) sense parar de trotar.

Les 9,50. Som al refugi Vall Ferrera (1905m), les sensacions son bones, la temperatura no és molt alta. Enfilem la Vall d’Areste menjant i hidratant. Canvi de mitjons abans de la Collada de l’Estany Fondo i enfilem el llarg flanqueig fins al sostre de Catalunya.

Refugi Vall Ferrera

Les 12,29. Cliquem a la Pica d’estats (3143m) mentre l’Àxel acusa un fort mal al genoll esquerre. Intent de neutralització del mal amb un antiinflamatori i cap al Refugi de Pinet corrents.

Al sostre de Catalunya

Cruïlla del camí del Port de Sotllo amb el de Pinet.

Refugi de Pinet

la baixada cap al barranc de Barz amb el famós cable de telèfons assegurant el pas.

Les 13,36. Fem un refresc (jo una birra) al refugi de Pinet (2240m) i l’Àxel que sembla que els problemes del genoll se li agreugen. Dubta de continuar. Comentem la jugada i decidim d’intentar continuar sota els efectes d’un nou antiinflamatori i una cinta posada de manera que aguanti el moviment del genoll.  A l’hora, sembla que la recuperació física de l’Àxel es confirma al temps que Kahí comença a baixar ritme. Els coneguts murs comencen a arribar. “Kahí, et fa mal algo ? –No, no més que no puc córrer a les baixades, em trobo cansat-. Menja més i beu més. –Ja ho faig-. No lo suficient... i para d’explicar xistes, jeje”

Baixant cap a l’Estany Romedo de Baix ens anem defensant, sense massa floritures, però el temps que portem vistos els entrebancs físics, és més que bo, estem millorant l’horari de fa dos anys i hem sortit 42 minuts més tard.

“Marta, Àxel, avanceu-vos fins al refugi de Certascan i demaneu uns entrepans de formatge i unes coca-coles. Kahí, que diu que no en vol, n’haurà de menjar!”

Les 16,50. Refugi de Certascan (2240m). Com sempre el Jan, la Merche i la resta de gent del refu ens tracten de meravella i ens esperonen cap a meta, potser és per això que em descuido de fer la foto de rigor. Ni ens acabem els entrepans que ens han fet, que ja estem pujant cap al pic de Certascan. Kahí i jo mateix ho passem força malament en el nostre mur particular.

Les 18,09. Cliquem al Pic de Certascan (2853m) i entre els càlculs del temps que podem fer, canviem a mode baixada i intentem donar-ho tot en els més de 1500 metres de desnivell que ens esperen, mentre els efectes de l’últim avituallament es deixen notar positivament i mentre tots tres ens animem i kahí continua explicant xistes.

Al Pic de Certascan

Les 19,33. Arribem al Càmping de Graus (1360m), 14 hores i 23 minuts desprès d’haver-hi sortit, entre mostres d’ànims de la gent i dels amfitrions, que també com sempre, ens reben amb l’exquisidesa que els caracteritza.

Arribats a meta, cansats, tots menys la Marta.

Gràcies EQUIP, per haver compartit unes hores tant intenses.

Gràcies als guardes del refugis pel bon tracte.

Gràcies Sant Pere per haver fet cas de les previsions de meteored.

Gràcies Jan, per haver dissenyat una ruta tant ben parida.

TORNAREM!!!