CARROS DE FOC 2011

La crònica de Migue.

Ja hi tonem a ser. Ja ha passat un any des de l’últim Carros de Foc. Aquest any hi ha força quòrum i pel que s’ha vist, “la gente está muy loca”, o molt forta, no se...

Divendres 26 d’agost.

Dinem amb la calma a la Pobla amb el Palo i el Flors i ens arrenquem cap a Sallente pragafar el telefèric de les 15 hores. No fos que ens canséssim abans de començar.

Veig que gairebé tots els que farem sortida la matinada de dissabte hem pensat el mateix. Ens trobem a la base del telefèric amb el Llovix, Franci, Jaume, Kahí, Dani, Pau,  Pol i el Robert. L’Espiña puja més tard.

Emociona passar la porta de Colomina i trobar-te tot de cartolines força currades, on veus escrit el teu nom per a donar-te ja ànims, abans de començar amb el dolç patiment de demà.

Bé, mentre el Robertot pren el relleu del Pepe al checkpoint del refugi, ens anem assabentant de les novetats dels que han sortit aquest mateix matí, al voltant de les 7 hores.

Terri i Wein han passat pel Mallafré i es dirigeixen cap a la Valleta Seca, mentre la Marta és prop d’Amitges i la Naila un xic més enrere. Miro cap al cel i veig que un altre cop Sant Pere ha fet cas de les previsions de meteored. Aigua i calamarsa pels que estan a fora mentre nosaltres fem baixar una cerveseta dins la confortabilitat del refu.

Fem els càlculs pertinents... Wein i Terri arribaran d’aquí a menys de dues hores i mitja  i la Marta ho farà en poc més, de la Naila encara no tenim informació.

Ni ens n’adonem, que ja estem cridant a pulmó lliure quan veiem a W i T passant per sobre la presa de l’estany de Mar, tres minuts més tard toquen la fusta del refugi i paren el crono en 11 hores i 23 minuts. Per fer-nos una idea de si el temps és bo, no més cal anar al rànquing per veure que en les 11 edicions que porta Carros, no més 6 dels 1475 corredors que l’han acabat, han baixat d’aquesta marca, a més, entre els 6 hi ha l’Espiña, el Pau Quintana i l’Enric Lucas, tots tres de l’equip Colomina. Felicitats “lòcos”!!!.

Com que la Marta ja ha passat pel Josep Maria blanc, amb el Dani ens encaminem cap a la presa de Mar per a rebre-la, la meteo ha millorat, ara fa bo.

Ja està aquí!, -Vinga Marta!!.. quin tempàs que fas!!.. Efectivament, en 12 hores i 18 minuts, la Marta rebenta el rècord femení!.

Anem a celebrar-ho, nosaltres amb molta mesura, no sigui el cas que la liem, i a sopar i dormir de seguida.

Amb 15:40 arriba la Naila, quart millor temps femení del rànquing de les 11 edicions. Molt bé Naila!

Equip Colomina 1. El sortit divendres a les 7 hores.

Equip Colomina 2, a sopar!

Dissabte 27 d’agost.

Les 4:15 hores. Com sempre la primera nit en alçada, hem dormit força malament, que hi farem. La Marta i la Naila, que tot i el trote del dia abans, sembla que no volen dormir i ens reben amb l’esmorzar i les notícies de que compte amb el lavabo, que l’aigua s’ha gelat. Ens tocarà passar una mica de fred al principi i haurem de vigilar amb les patinades però la temperatura per córrer serà bona, el cel està seré, el vent no és molt fort. Això pinta bé, i si no, és igual, és el que hi ha.

El Robert ens omple els forfaits i ens atura a la porta rellotge en mà. -Fins que aquest no marqui les 5:00 h, d’ací no es mou ningú-.

A les 5 hores, manca el Pau, mentre el Robertot ens te aturats.

Sortida amb trot suau i cap a Dellui. L’equip: Jaume, Poldu, Pau, Flors, Llovix, Franci, Dani, Kahí (l’alegria de la huerta), i jo.

Pujant a Dellui, el Jaume, amb molt seny, decideix retindre’s i ens deixa tirar, és el primer cop que fa Carros i es tracta de conservar per a poder arribar.

Llovix ens marca un ritme collonut, tant a la pujada de Dellui com a la baixada fins el Llong i desprès a la pujada cap a Contraix. Inicialment vaig pensar que el ritme era baix però finalment li he d’agrair que fos així. Crec que va ser la clau per a acabar tant bé.

Abans d’arribar al Coll de Contraix ens trobem al Quique, que ha sortit a les 4,00 h, te alguna molèstia al genoll però s’adhereix al grup i seguim amunt.

Baixant Contraix anem fent l’acordió, ja se sap que hi ha gent que baixa millor que d’altra, però em sorprèn especialment la velocitat a la que baixa el Dani

–Ets boig o què!?-  

La qüestió és que ens presentem al Ventosa amb bones sensacions. El Quique s’ha quedat a la baixada. Desprès sabrem que ha hagut d’abandonar per problemes al genoll.

A la pujada cap a Oelhacrestada, Kahí pren la iniciativa i comença a tirar amb força,

-Aquest també és boig!, es clar, avui no explica acudits!-

No sense pocs esforços, anem mantenint el grup cohesionat. Algun ibuprofè comença a caure mentre ens concentrem també amb el menjar i en la hidratació.

Cinc hores i 18 minuts desprès de sortir de Colomina ens presentem a Restanca, com sempre uns dels més amables.

–Podem omplir els bidonets?. –No!, us ho heu de beure aquí!.

–Tens alguna barreta energètica? –Si, però una i us la heu de menjar aquí!

Tot amabilitat com sempre.

Crec que s’hauria de mimar una mica més al corredor. Ho dic per experiència. Si algun refugi no està d’acord amb l’sky runner, ho hauria de manifestar amb claredat i actuar en conseqüència. No estan bé les mitges tintes.

Bé, al gra, mal avituallats, tornem cap a Oelhacrestada, i abans d’arribar-hi, ens trobem al Palo, que baixa com una fletxa. Ha sortit a les 7 hores i porta un ritme de lo més tropical.

De camí cap al port de Caldes tornem a fer diversos acordions i de baixada cap a Colomers també. Es comença a quedar una mica el Franci i el Llovix l’espera. El Pau i jo prenem la iniciativa.

No se us ocorri mai beure el beuratge de Colomers. Els últims anys que hi he passat la coragror m’ha acompanyat sempre més. La beguda és esgarrifosa, de color taronja, això si, camuflada perfectament en botelles d’aquarius de llimona.

Aquest any no me l’han fotut, aigua sola i un power gel a dins i cap a Cendrosa.

A mitja pujada, definitivament es queden el Llovix i el Franci, i al grupet, el Pau fot un hatxasso de bones dimensions. L’aguanto jo i darrera molt a prop, Flors, Kahí i Dani.

Al Coll de Cendrosa, el Pau comenta que s’espera per parlar amb el Poldu. Jo no perdo ni un segon i faig una baixada força ràpida fins a Saboredo on arribo sol. Sorpresa! Hi ha un vol ple de nabius acabats de collir a la zona d’avituallament dels skyrunners. Me’ls menjo gairebé tots, quina delícia antioxidant més collonuda. Plat de pasta ràpid, reposar líquid i cap al Port de Ratera, justament quan arriben el Flors, Kahí, Dani i finalment el Pau.

Ja baixant cap a Amitges, el Pau m’agafa.

-Passa Pau, que vas més fort, jo vaig al meu ritme.

-Em quedo amb tu, vaig bé així, surto d’una lesió i tampoc he entrenat per fer menys temps.

Cap a Amitges s’ha dit.

Menció especial per Amitges. Menjar abundant i variat, veure abundant i variat i tot amabilitat, quin gust dona això quan portes moltes hores corrent per la muntanya!

Sortim d’Amitges entre les mostres de suport de clients i guardes i en uns 30 minuts passem pel Mallafré

Al Darrere nostre, em consta que arriben Kahí i Flors a uns 15 minuts i a uns 10 minuts més arriba la bèstia baixadora del Dani, que els agafa novament a l’arribar al Mallafré.

Coca.cola de la bona i cap a la Valleta Seca. Ja tremolo, els últims tres anys he passat el meu mur particular en aquesta vall i com no podia ser d’altra manera, aquesta vegada no serà diferent. El Pau va tirant davant meu, també amb una mica de pajaron, i darrera, jo arrastrant-me com puc. A meitat de la Vall ens passa “el jove Palo amb esperança al cor i ales als peus”. Ens animem mútuament i gairebé insultantment desapareix davant nostre.

A la baixada cap al Blanc ens recuperem una mica i ja al refu, on ens ha costat 2,01h arribar-hi des del Mallafré, desprès de beure’m una Estrella estanytortament, mirem el cronòmetre i aquest porta engegat 11 hores i 34 minuts.

-Hosti Pau, que podem baixar de les 13!.

-Hi tant!

Ens hi posem amb màxima concentració i cap al Coll de Saburó on els pares del Pau han pujat per animar-nos. Pocs segons de salutacions i a fons cap a Colomina.

En arribar a la presa de Mar ja sentim els crits d’ànims que venen del refugi. Això ens fa acabar a un ritme que sembla que portem deu minuts corrent. Toquem la paret de fusta del refu i entre mostres d’ànims i felicitacions, el Robertot ens mostra el rellotge, amb 12 hores i 55 minuts més dels que marcava quan hem sortit pel matí. Tres hores i quart menys del que vaig fer l’any passat. No m’ho puc creure.

Mentre ens refem i expliquem les nostres batalletes personals amb el Palo, que ha fet la proesa de baixar de les 10 hores (9,59 h), i amb qui es posa a tir i desprès d’una dutxeta reparadora, arriben a l’esprint el Kahí, el Flors i el Dani parant el crono a 13,44 h. Llovix i Franci el paren a 14,33 h, Poldu poc desprès a 14,37 h. Darrera seu, amb 9,47 h!!! arriba el Xavi Espiña, amb el que segurament serà el millor temps de 2011. Molt bé Xavi!!!. Amb 18,41 h. arriba el Jaume, amb una molt bona marca per al seu debut!

Déu n’hi do amb els temps de l’Equip Colomina!

Vull donar la meva mostra d’agraïment més especial a tota la gent del refugi Colomina, i en general agrair també el tracte de gairebé tots els refugis.

La meva mostra d’agraïment també a Carros de Foc, perquè desprès de 7 anys, el format de la cursa i el context de la mateixa, encara te la capacitat de captivar-me i de fer-me disfrutar. I per molts anys.

Agrair també a tots els corredors de l’”Equip Colomina”, ja que tant amb els que hem corregut junts, com amb els que hem compartit l’estada al refu, l’amistat i el bon rotllo ha brillat amb intensitat.

Fins l’any que bé.

Arribada del Palo, amb ales als peus.

Kahí, Danot i Flors desprès de la batalla

Arribada a l'esprint de Kahí, Danot i Flors.

Arribada del Pau i meva

El Pau i  jo arribant també a l'esprint.