divendres, 10 de setembre del 2010

Carros de foc 2010 !!!!

Pre-carros
6è any consecutiu, i amb aquest no hi comptava. Arrossegava una tendinitis al tendó d’aquiles des de finals de maig, però a manca d’una setmana i mitja per al cap de setmana de Carros em vaig començar a trobar bé. Dit i fet, quatre dies abans del dia D em truca Wein que acaben de reobrir les inscripcions; acceptaran 60 corredors més a afegir als quatre-cents que ja hi havia. Fem reserva a Colomina amb el meu company també per sisena vegada el Miquel Flors i el Manolo, amic d’aquest.

Divendres 27 ens arranquem cap a Colomina juntament amb el Màrius, un altre  col·lega, pujant amb el telefèric de les 3 de la tarda, cal estalviar forces per demà. Ací ens hi trobem a l’Oriol, altre runner que promet. La fem petar pujant poquet a poquet fins a Colomina i anem decidint entre tots de sortir a les 4 de la matinada de demà per aprofitar la fresqueta de la nit i matinada per a fer un bon tros i entre aquest, el Contraix.

Amb aquestes ens presentem al refugi i ens instal·lem mentre arriba el Salva, un altre del nostre grup que ve de Barna. Fem una birreta i van passant els minuts per a que es faci l’hora de sopar, les 19. Com sempre, ens fotem ven fartets, massa i tot, i de seguida a sortir fora el refugi per a rebre a la Marta, la Tina i la Gemma, que segons les informacions que ens arriben estaran ací en 13 i pico hores. Han sortit a les 7 per tant ho faran a les  20 i pico. Si arriben abans de les 20,13 faran rècord absolut femení. Mmmm, son les 20 i fa uns quaranta minuts que han sortit del JM Blanc, no ho aconseguiran per poc. Efectivament, a les 20,29 hores arriben, entre grits d’ànim i alguna ampolla de cava que esclata... si bé no han fet rècord, si que el temps és molt bo, segon millor temps dels 10 anys.

Bé, sense deixar passar massa més temps, i juntament amb la resta de corredors (aquests si que son notables o millor, sobresalients) el Pau Quintana i el Xavier Espiña, ens anem apollegant cap a l’habitació 1, que a les 3,30 tocaran diana i això és de seguida.
La Marta, la Tina Bes i la Gemma Arró. No se'n veuen gaires de maquinotes com aquestes

Carros:
3:30 hores, em dona la impressió que no he dormit gens, veig que tots estem igual, això de dormir a 2400 metres sempre és igual, la primera nit malament. Esmorzar ràpid, forfaits, un parell de power gels, una barreta i tres quarts de litre d’aigua i a les 4:10 sortim corrent molt suaument cap a Delliu el Salva, l’Oriol, el Miquel, el Marius, el Manolo i jo.

6:15 hores, som al Llong, portem 2:05 i les sensacions son bastant bones, el Màrius sembla que es queda una mica. Sense perdre massa temps, enfilem el Contraix encara amb els frontals posats. Ens surt el sol a 50 metres del Coll.

8:53 hores, dos creps de xocolata i un plàtan al Ventosa i cap a Oelhacrestada a bon ritme. El Manolo i el Salva també es queden a darrera, quedem l’Oriol, el Miquel i jo.

10:20 hores, a Restanca portem 6 hores i 10 minuts. Anem prou bé pel que m’havia marcat (intentar fer menys de 17 hores). Mentre estem pujant novament cap a Oelhacrestada, ens trobem el Salva i el Manolo, aquest ens diu que ha tingut una caiguda baixant Contraix i ha quedat empotrat entre blocs de granit “pensava que no podria sortir tot sol, he estat a punt de demanar ajut als bombers”, per sort no ha passat d’un bon espant.
Ens trobem també al Xavi Espiña i mes tard al Pau Quintana que baixen com a fletxes cap a Restanca. Ells han sortit a les 7 hores. El Xavi ens avança just abans del coll i el Pau ho fa ja quan estem baixant del Port de Caldes cap a Colomers, han fet el mateix que nosaltres però en unes tres hores menys o sigui la meitat de temps. Quan sigui gran jo també ho vull fer així de ràpid.

12:25 hores, Colomers. Les sensacions son bones però el ritme ha baixat, és el de sempre, el ritme és el que mana, fa el que vol, no el poses tu, ets tu que t’adaptes a ell. I a més Sendrosa amb tota la calorada de migdia, bufff. Una hora i quaranta minuts ens porta a Saboredo.
14:05 hores Saboredo. Cuscús amb verduretes seguts a taula, plàtan i en 10 minuts ja estem enfilant, ara si el Portarró d’Espot.
15:27 hores Amitges. Sopa de la bona i a temperatura perfecta, coca-cola, fruita i barreta energètica i cap a Mallafré en 47 minuts.
16:14 hores Mallafré. Portem millor temps del previst, a veure com se’ns dona la Valleta Seca per baixar de les 16 hores....
Valleta Seca: què llarga i que dura que se’ns fa!, a més amb molta calor. Baixar de les 16 serà impossible. Anem pas a pas, no cal marcar objectius. Ja veurem...
18:45 hores JM Blanc. Dos vasos més de caldo i una altra coca cola i cap al Coll de Saburó. L’Oriol es posa davant del grup i tira amb un ritme molt fort, a les 20:16 en una hora i trenta un minuts som a la porta de Colomina, 16 hores i 6 minuts després d’haver-hi sortit. Tot un èxit donades les circumstàncies amb l’objetiu de baixar de les 17 hores més que aconseguit i el que també havíem valorat força que era acabar de dia.
A vora les 24 hores, en 19:33 arriben el Manolo i el  Salva, i el Màrius, que s’ha perdut a la zona de Colomers, farà nit allà.
Amb les magnífiques amfitriones Naila i Lídia als costats, el Miquel, jo i l'Oriol després de 16 hores espardenyant per la muntanya.

Post-carros:
Bona dutxeta, sopar amb força vi i a dormir fins a les 6:30 que hem d’agafar el telefèric de baixada de les 8:15.
Finalment hem pogut contactar amb el Màrius, baixarà fins a Tredòs on agafarà el bus del Parc i el passarem a recollir a Esterri d’Àneu per a baixar-lo fins a la Pobla que és on te el seu cotxe.
Per cert, "l'equip Colomina", molt bé eh?, les noies primeres femenines i de mascles, el Xavi Espiña 2on amb 10:15, el Pau 4rt amb 11:19 i nosaltres 57ens, que amb 460 inscrits tampoc està tant malament.
Ara toca fer plans per l'any que ve, objectiu: baixar de les 15 hores. A veure si hi ha sort i m'ho puc preparar més bé.

3 comentaris:

Màrius ha dit...

Molt bon comentari. Afegiria un parell de coses:
Vaig començar a quedar-me enrere ja a Dellui, perquè vaig veure que no podria seguir el vostre ritme si volia acabar. El meu temps és d'unes 21-22 hores.
Sou molt modestos, vosaltres també sou "maquinorros", se us ha de felicitar.
Per a mi era el primer Sky running, i l'experiència ha estat 99,9% positiva -si l'acabo, ja és el 100%- L'ambient esportiu, natural i d'amistat és únic, ho recomano a tothom.

Dani ha dit...

ole tu! tot gràcies a mi que et vaig pujar les trabuco! Salut

Oriol Díaz ha dit...

Quin gran escrit i quins grans companys de ruta que vaig tenir,especialment en Migue Arilla i en Miquel Flors...Només caldria afegir les grans conversacions que varem tenir,però qui les vulgui saber tindrà que afegir-se en la seguent edició de Carros.Espero que l'any que ve ens tornem a trobar i com molt bé diu Migue vaixant de les 15h.
Una vegada L'Enric Lucas em va dir que penses amb un número i aquest es compliria.
Una forta abraçada companys.