Carros sempre serà Carros

S'ha tornat a intentar i assolir en menys de 24 hores per cinquè any consecutiu.

Va ser divendres. A les 7 sortíem uns trenta skyrunners des d'Amitges. L'Àxel, el Jordi, el Carles, el Miquel i jo ho fem en sentit horari. La majoria però, decideixen fer-ho en sentit antihorari.

Baixant al Mallafré se’ns ajunten l’Ignasi i el Marc, a l’Ignasi el conec fa anys del centre de tecnificació d’esquí de muntanya.

Miro l’hora a l’arribar a Mallafré, 28 minuts, anem massa ràpid penso, però sortim cap a la Valleta Seca com si ens empaités algun ós. Tenim un nou col·lega, l’Oriol.

Al poc de sortir l’Àxel, l’Oriol i el Jordi foten “hatxasso” i la resta anem continuant a molt bon ritme.

Això queda confirmat quan arribem al Blanc, 2,09 hores des de la sortida. Anem massa ràpid!!, però cap a Colomina i falta gent.

Arribem a Colomina en 3,36 hores entre els ànims i esquelles de l’Ero i el Tato a la presa de l’estany de Mar, Això no té preu, claca al mig de la muntanya!. -Gràcies!

Aquest ritme és de menys de 13 hores. Impossible mantindre’l. L’he cagat com sempre. L’any que ve no em passarà penso, com l’any passat, ara ja és massa tard.

Començo a pagar el preu de la meva gosadia pujant Dellui, amb un sol de justícia a l’esquena. Dellui highway avall trotant i al Llong amb 5,55 hores. Ens hi trobem al Jordi que te fortes rampes a les cames. Ens quedem quasi un quart d’hora bevent, menjant i fent fregues d’àrnica, i cap a Contraix a ple migdia. L’Ignasi i el Marc es queden uns minuts al darrera, el Jordi repeteix rampes i també es queda. Seguim el Carles el Miquel i jo.

Baixant Contraix força al ralentí (continuo pagant la factura del principi gloriós), el Jordi s’ha refet i ens avança. Arribem al Ventosa en 9 hores justes des d’Amitges. El tall de xolís de Llania amb pa i la cervesa que cau asseguts fora el refugi son el principi de la recuperació entre cometes.

Sortim cap a Oelhacrestada, o com diuen a l’alta Ribagorça el port de Rius quan l’Ignasi i el Marc arriben al Ventosa.

Entrem a la Val d’Aran i entrem a la boira. Baixada cap a Restanca intentant trotar als plans amb més ganes que encert. Ens creuem a l’Oriol.

-On és l’Àxel?.

-M’ha deixat a Contraix, ell anava com una moto i jo tenia rampes a les cames.

Al poc ens creuem al Jordi que ja és a prop de l’Oriol.

Torrrna a pujar a Oelhacrestada. Ni sé el temps que vam fer a Restanca al no apuntar-ho. Cap dels tres que anàvem portàvem rellotge.

Repetxonet, baixem a l’estany del Port de Caldes, remuntem el Port de Caldes i baixem corrent fins a Colomers, osti que bé que em trobo, a bones hores.

Amb el Miquel del Ventosa, que ja ens hem creuat fa unes hores a l’Estany de Tort, ens tornem a trobar ara a mitja baixada cap a Colomers.

-L’Àxel ja deu enfilar cap a Ratera, l’he vist bé.

-Porto el genoll força malament.

-Vols un ibuprofè i àrnica?

-Val.

Portem 12,56 hores a Colomers i ja fa molta estona que sé que el meu objectiu per aquest any (baixar de les 15 hores) no es podrà assolir.

Paciència, i entre la boira espessa se’ns va fent de nit. Encenem els frontals baixant Cendrosa, a l’encendre’ls ens adonem que la visibilitat és de dos o tres metres i la boira és força ploranera. Déu n’hi do per arribar a Saboredo, 14,30 hores.

Plat de sopa al·lucinant, i mentre, ens truca per emisora Marmo, que és a Amitges i ens diu que l’Àxel ha arribat fa uns deu minuts.

-Deu minuts?

-Si, s’ha perdut més d’una hora per Ratera.

Amb les informacions que havia anat recollint, li feia entre 12 i 13 hores.

Bé, enfilem cap a Ratera, -a veure si podem acabar el més dignament possible- quin fred, m’he de posar l’impermeable.

El Miquel i el Carles saben que quan vaig sortir de les marques del GR entre la boira i la pluja que ja queia, estava convençut de que agafaríem drecera cap a Amitges sense passar pel port de Ratera de Colomers. La meva digna intenció era anar al Ratera d’Espot. Error! de 15 minuts més i sort que després d’un tomb involuntari de 180º vam tenir la sort (skyrunners que venien de Saboredo) de veure que aquell GR al que havíem sortit era el que ens portava cap a Saboredo novament i no cap a Amitges com pensàvem.

Solucionat l’ensurt, enfilem les marques grogues cap a Amitges i per fi acabem el dolç martiri en 16,27 hores, Tot un èxit vist lo vist.

Dutxa balsàmica molt llarga amb aigua molt calenta i bon sopar amb una bona birra acompanyats pel Valentí, el Palo i el Marmo i a dormir una estona.

Felicitats a tots el runners hagin fet el temps que hagin fet.

Felicitats a gairebé tots els guardes o treballadors dels refugis.

Temps aprox. del “nostre grup”:

Àxel 14,21

Jordi 15,30

Oriol 16,15

Miquel 16,27

Carles 16,27

jo 16,27

Ignasi 17,01

Marc 17,01