Paísnatural. Activitats i natura

SETEMBRE de vacances

2011-09-30T16:16:00.000+02:00

Per primer cop a la meva vida, tot un mes de vacances.
L'hem aprofitat.

GRAN CANÀRIA

Gran Canària

Necròpolis aborigen

Maspalomas

Puerto Rico

LA COMARCA DELS PESCADORS I GAVATXOS, AL PARC NACIONAL

Estany Negre

Comarca dels pescadors

Coll de Gavatxos, vista cap a l'Alta Ribagorça.

Coll de Gavatxos, vista cap al Pallars Jussà

Platja forçada a l'estany Tort

VALL DE PEGUERA I ESTANYETS

Estany Negre d'Espot

Estanyets. Aquest "estany" no s'omplirà mai. Aquí s'inicia la zona calcària.

la pala d'Eixe.

BABORTE PER LA VALL DE SELLENTE I CANEDO.

Cabana de Sellente

Vall de Canedo

Inici de la Vall de Canedo

Estany de Canedo

Coma de Sotllo des del coll de Canedo

Estany de Baborte amb el Monteixo al fons des del Pic de Baborte.

Descens per l'aresta sud del Pic de Baborte.

Aresta sud.

Estany de Becero per on descendim fins a Montalto.

RIQÜERNA, DE PESCA

Vall de Rus, el Castell de Rus a la dreta.

Estany Tapat

Salvel·lí de l'estany de Morera.

LLERET

la borda a Lleret (vall de Cardós), a veure si l'anem conservant.

VAL D'ARAN, BICICLETA I FERRATA

Vista des de Canejan. Bona volta per aquesta vall en bicicleta de muntanya.

Nova via ferrada de Les. Primer tram amb extraploms. Molt bé.

Pont tibetà.

Un faig dels molts que hi ha al descens de la via.

Vall de Valarties.

Pruedo, el Montardo al fons. Avui ens hem ajuntat un bon equip.

Curiosa ruta de bicicleta, sota Sesaubes.

Es Clòts de Mont-romies, Baquèira al fons.

BABORTE DE PESCA

Bosc de Font Tallada, des del camí de Baborte

Estany de Baborte

Gebre

Truita irisada

Una altra

I una altra.

2011-08-31T20:38:00.000+02:00

CARROS DE FOC 2011

La crònica de Migue.

Ja hi tonem a ser. Ja ha passat un any des de l’últim Carros de Foc. Aquest any hi ha força quòrum i pel que s’ha vist, “la gente está muy loca”, o molt forta, no se...

Divendres 26 d’agost.

Dinem amb la calma a la Pobla amb el Palo i el Flors i ens arrenquem cap a Sallente pragafar el telefèric de les 15 hores. No fos que ens canséssim abans de començar.

Veig que gairebé tots els que farem sortida la matinada de dissabte hem pensat el mateix. Ens trobem a la base del telefèric amb el Llovix, Franci, Jaume, Kahí, Dani, Pau, Pol i el Robert. L’Espiña puja més tard.

Emociona passar la porta de Colomina i trobar-te tot de cartolines força currades, on veus escrit el teu nom per a donar-te ja ànims, abans de començar amb el dolç patiment de demà.

Bé, mentre el Robertot pren el relleu del Pepe al checkpoint del refugi, ens anem assabentant de les novetats dels que han sortit aquest mateix matí, al voltant de les 7 hores.

Terri i Wein han passat pel Mallafré i es dirigeixen cap a la Valleta Seca, mentre la Marta és prop d’Amitges i la Naila un xic més enrere. Miro cap al cel i veig que un altre cop Sant Pere ha fet cas de les previsions de meteored. Aigua i calamarsa pels que estan a fora mentre nosaltres fem baixar una cerveseta dins la confortabilitat del refu.

Fem els càlculs pertinents... Wein i Terri arribaran d’aquí a menys de dues hores i mitja i la Marta ho farà en poc més, de la Naila encara no tenim informació.

Ni ens n’adonem, que ja estem cridant a pulmó lliure quan veiem a W i T passant per sobre la presa de l’estany de Mar, tres minuts més tard toquen la fusta del refugi i paren el crono en 11 hores i 23 minuts. Per fer-nos una idea de si el temps és bo, no més cal anar al rànquing per veure que en les 11 edicions que porta Carros, no més 6 dels 1475 corredors que l’han acabat, han baixat d’aquesta marca, a més, entre els 6 hi ha l’Espiña, el Pau Quintana i l’Enric Lucas, tots tres de l’equip Colomina. Felicitats “lòcos”!!!.

Com que la Marta ja ha passat pel Josep Maria blanc, amb el Dani ens encaminem cap a la presa de Mar per a rebre-la, la meteo ha millorat, ara fa bo.

Ja està aquí!, -Vinga Marta!!.. quin tempàs que fas!!.. Efectivament, en 12 hores i 18 minuts, la Marta rebenta el rècord femení!.

Anem a celebrar-ho, nosaltres amb molta mesura, no sigui el cas que la liem, i a sopar i dormir de seguida.

Amb 15:40 arriba la Naila, quart millor temps femení del rànquing de les 11 edicions. Molt bé Naila!

Equip Colomina 1. El sortit divendres a les 7 hores.

Equip Colomina 2, a sopar!

Dissabte 27 d’agost.

Les 4:15 hores. Com sempre la primera nit en alçada, hem dormit força malament, que hi farem. La Marta i la Naila, que tot i el trote del dia abans, sembla que no volen dormir i ens reben amb l’esmorzar i les notícies de que compte amb el lavabo, que l’aigua s’ha gelat. Ens tocarà passar una mica de fred al principi i haurem de vigilar amb les patinades però la temperatura per córrer serà bona, el cel està seré, el vent no és molt fort. Això pinta bé, i si no, és igual, és el que hi ha.

El Robert ens omple els forfaits i ens atura a la porta rellotge en mà. -Fins que aquest no marqui les 5:00 h, d’ací no es mou ningú-.

A les 5 hores, manca el Pau, mentre el Robertot ens te aturats.

Sortida amb trot suau i cap a Dellui. L’equip: Jaume, Poldu, Pau, Flors, Llovix, Franci, Dani, Kahí (l’alegria de la huerta), i jo.

Pujant a Dellui, el Jaume, amb molt seny, decideix retindre’s i ens deixa tirar, és el primer cop que fa Carros i es tracta de conservar per a poder arribar.

Llovix ens marca un ritme collonut, tant a la pujada de Dellui com a la baixada fins el Llong i desprès a la pujada cap a Contraix. Inicialment vaig pensar que el ritme era baix però finalment li he d’agrair que fos així. Crec que va ser la clau per a acabar tant bé.

Abans d’arribar al Coll de Contraix ens trobem al Quique, que ha sortit a les 4,00 h, te alguna molèstia al genoll però s’adhereix al grup i seguim amunt.

Baixant Contraix anem fent l’acordió, ja se sap que hi ha gent que baixa millor que d’altra, però em sorprèn especialment la velocitat a la que baixa el Dani

–Ets boig o què!?-

La qüestió és que ens presentem al Ventosa amb bones sensacions. El Quique s’ha quedat a la baixada. Desprès sabrem que ha hagut d’abandonar per problemes al genoll.

A la pujada cap a Oelhacrestada, Kahí pren la iniciativa i comença a tirar amb força,

-Aquest també és boig!, es clar, avui no explica acudits!-

No sense pocs esforços, anem mantenint el grup cohesionat. Algun ibuprofè comença a caure mentre ens concentrem també amb el menjar i en la hidratació.

Cinc hores i 18 minuts desprès de sortir de Colomina ens presentem a Restanca, com sempre uns dels més amables.

–Podem omplir els bidonets?. –No!, us ho heu de beure aquí!.

–Tens alguna barreta energètica? –Si, però una i us la heu de menjar aquí!

Tot amabilitat com sempre.

Crec que s’hauria de mimar una mica més al corredor. Ho dic per experiència. Si algun refugi no està d’acord amb l’sky runner, ho hauria de manifestar amb claredat i actuar en conseqüència. No estan bé les mitges tintes.

Bé, al gra, mal avituallats, tornem cap a Oelhacrestada, i abans d’arribar-hi, ens trobem al Palo, que baixa com una fletxa. Ha sortit a les 7 hores i porta un ritme de lo més tropical.

De camí cap al port de Caldes tornem a fer diversos acordions i de baixada cap a Colomers també. Es comença a quedar una mica el Franci i el Llovix l’espera. El Pau i jo prenem la iniciativa.

No se us ocorri mai beure el beuratge de Colomers. Els últims anys que hi he passat la coragror m’ha acompanyat sempre més. La beguda és esgarrifosa, de color taronja, això si, camuflada perfectament en botelles d’aquarius de llimona.

Aquest any no me l’han fotut, aigua sola i un power gel a dins i cap a Cendrosa.

A mitja pujada, definitivament es queden el Llovix i el Franci, i al grupet, el Pau fot un hatxasso de bones dimensions. L’aguanto jo i darrera molt a prop, Flors, Kahí i Dani.

Al Coll de Cendrosa, el Pau comenta que s’espera per parlar amb el Poldu. Jo no perdo ni un segon i faig una baixada força ràpida fins a Saboredo on arribo sol. Sorpresa! Hi ha un vol ple de nabius acabats de collir a la zona d’avituallament dels skyrunners. Me’ls menjo gairebé tots, quina delícia antioxidant més collonuda. Plat de pasta ràpid, reposar líquid i cap al Port de Ratera, justament quan arriben el Flors, Kahí, Dani i finalment el Pau.

Ja baixant cap a Amitges, el Pau m’agafa.

-Passa Pau, que vas més fort, jo vaig al meu ritme.

-Em quedo amb tu, vaig bé així, surto d’una lesió i tampoc he entrenat per fer menys temps.

Cap a Amitges s’ha dit.

Menció especial per Amitges. Menjar abundant i variat, veure abundant i variat i tot amabilitat, quin gust dona això quan portes moltes hores corrent per la muntanya!

Sortim d’Amitges entre les mostres de suport de clients i guardes i en uns 30 minuts passem pel Mallafré

Al Darrere nostre, em consta que arriben Kahí i Flors a uns 15 minuts i a uns 10 minuts més arriba la bèstia baixadora del Dani, que els agafa novament a l’arribar al Mallafré.

Coca.cola de la bona i cap a la Valleta Seca. Ja tremolo, els últims tres anys he passat el meu mur particular en aquesta vall i com no podia ser d’altra manera, aquesta vegada no serà diferent. El Pau va tirant davant meu, també amb una mica de pajaron, i darrera, jo arrastrant-me com puc. A meitat de la Vall ens passa “el jove Palo amb esperança al cor i ales als peus”. Ens animem mútuament i gairebé insultantment desapareix davant nostre.

A la baixada cap al Blanc ens recuperem una mica i ja al refu, on ens ha costat 2,01h arribar-hi des del Mallafré, desprès de beure’m una Estrella estanytortament, mirem el cronòmetre i aquest porta engegat 11 hores i 34 minuts.

-Hosti Pau, que podem baixar de les 13!.

-Hi tant!

Ens hi posem amb màxima concentració i cap al Coll de Saburó on els pares del Pau han pujat per animar-nos. Pocs segons de salutacions i a fons cap a Colomina.

En arribar a la presa de Mar ja sentim els crits d’ànims que venen del refugi. Això ens fa acabar a un ritme que sembla que portem deu minuts corrent. Toquem la paret de fusta del refu i entre mostres d’ànims i felicitacions, el Robertot ens mostra el rellotge, amb 12 hores i 55 minuts més dels que marcava quan hem sortit pel matí. Tres hores i quart menys del que vaig fer l’any passat. No m’ho puc creure.

Mentre ens refem i expliquem les nostres batalletes personals amb el Palo, que ha fet la proesa de baixar de les 10 hores (9,59 h), i amb qui es posa a tir i desprès d’una dutxeta reparadora, arriben a l’esprint el Kahí, el Flors i el Dani parant el crono a 13,44 h. Llovix i Franci el paren a 14,33 h, Poldu poc desprès a 14,37 h. Darrera seu, amb 9,47 h!!! arriba el Xavi Espiña, amb el que segurament serà el millor temps de 2011. Molt bé Xavi!!!. Amb 18,41 h. arriba el Jaume, amb una molt bona marca per al seu debut!

Déu n’hi do amb els temps de l’Equip Colomina!

Vull donar la meva mostra d’agraïment més especial a tota la gent del refugi Colomina, i en general agrair també el tracte de gairebé tots els refugis.

La meva mostra d’agraïment també a Carros de Foc, perquè desprès de 7 anys, el format de la cursa i el context de la mateixa, encara te la capacitat de captivar-me i de fer-me disfrutar. I per molts anys.

Agrair també a tots els corredors de l’”Equip Colomina”, ja que tant amb els que hem corregut junts, com amb els que hem compartit l’estada al refu, l’amistat i el bon rotllo ha brillat amb intensitat.

Fins l’any que bé.

Arribada del Palo, amb ales als peus.

Kahí, Danot i Flors desprès de la batalla

Arribada a l'esprint de Kahí, Danot i Flors.

Arribada del Pau i meva

El Pau i jo arribant també a l'esprint.

LA PORTA DEL CEL, sempre!!!

2011-08-08T15:37:00.001+02:00

Doncs no pintava massa bé divendres dia 5, quan les esllavissades provocades per la pluja feien fins i tot tallar alguna carretera.

A migdia, nova mirada a http://www.tiempo.com/isobaras/mapa-isobaras-PNL.php, aquests no em fallen mai, i decisió presa, demà a partir de les 2 hores aproximadament i mínim fins les 18, tenim una finestra de bon temps. Comptant que sortim a les 5, mai tant que si ens plou al final no acabem. Cap al Càmping de Graus a formalitzar les inscripcions.

Mentre sopem a Lleret uns bons espaguetis i una bona llonganissa d’Ainet, ens arriben les trucades de Kahí, “plego a les 21, sopo a Pobla i puio” i de l’Àxel, “hem tingut un dia dur, acabo d’arribar d’un foc de vivenda al Prat de Llobregat i m’he fos. Em dutxo, sopo i puio. Arribaré al voltant de la una de la matinada”.

Mal assumpte penso, ens hem d’aixecar a les 4 i hem d’estar espardenyant unes 15 hores... i a fora continua plovent a bots i barrals... no se, fins i tot a mi em costa ser optimista hores d’ara.

Sento a la Marta i Kahí, ja son les 4. M’aixeco, vaig a veure si hi és l’Àxel. Què!, dic jo. Va!, diu ell. Doncs som-hi. Esmorzar ràpid... no plou i es veu algun estel. Què més podem demanar.

Les 5,10. Cliquem al rellotge de Graus (1360m) que el Salva ens ha deixat a la finestra habitual i comencem a trotar per calentar bé direcció Tavascan.

Escalfament baixant a Tavascan.

A la plaça de Tavascan. Si no hagués plogut, encara hi hauria gent ballant.

A les 5,41 som a Tavascan (1100m) amb els peus ven molls. La música tecno sona a tope dins el local municipal habilitat per la pluja que ha deslluït una mica el ball de la festa major.

Quin fart de patir de peus ens tocarà, penso. Sis-cents metres de desnivell més amunt, i ja enfocant la Ribera de Boldís, deixa d’acompanyar-nos la música de Tavascan, mentre comencem a apagar els frontals.

Les 7,16. Cliquem a la cabana de la Ribera o de Boldís (2200m). Pensem a hidratar bé i començar a menjar, el dia serà llarg i no ens hem de despistar.

Caminar per la festuca o gespet com en diuen aquí, quan està moll és la prova de foc per a les millors botes impermeables. Nosaltres anem amb vambes... no cal dir com portem els peus.

Clicant a la cabana de Boldís o de la Ribera.

A bon ritme anem pujant fins a la Roca Cigalera (2667m) i d’aquí baixem fins a la Coma de Sellente (2370m) per a tornar a remuntar el repetxonet que ens porta al Coll de Baborte (2488m). D’aquí fins el Pont de la Molinassa (1800m) sense parar de trotar.

Les 9,50. Som al refugi Vall Ferrera (1905m), les sensacions son bones, la temperatura no és molt alta. Enfilem la Vall d’Areste menjant i hidratant. Canvi de mitjons abans de la Collada de l’Estany Fondo i enfilem el llarg flanqueig fins al sostre de Catalunya.

Refugi Vall Ferrera

Les 12,29. Cliquem a la Pica d’estats (3143m) mentre l’Àxel acusa un fort mal al genoll esquerre. Intent de neutralització del mal amb un antiinflamatori i cap al Refugi de Pinet corrents.

Al sostre de Catalunya

Cruïlla del camí del Port de Sotllo amb el de Pinet.

Refugi de Pinet

la baixada cap al barranc de Barz amb el famós cable de telèfons assegurant el pas.

Les 13,36. Fem un refresc (jo una birra) al refugi de Pinet (2240m) i l’Àxel que sembla que els problemes del genoll se li agreugen. Dubta de continuar. Comentem la jugada i decidim d’intentar continuar sota els efectes d’un nou antiinflamatori i una cinta posada de manera que aguanti el moviment del genoll. A l’hora, sembla que la recuperació física de l’Àxel es confirma al temps que Kahí comença a baixar ritme. Els coneguts murs comencen a arribar. “Kahí, et fa mal algo ? –No, no més que no puc córrer a les baixades, em trobo cansat-. Menja més i beu més. –Ja ho faig-. No lo suficient... i para d’explicar xistes, jeje”

Baixant cap a l’Estany Romedo de Baix ens anem defensant, sense massa floritures, però el temps que portem vistos els entrebancs físics, és més que bo, estem millorant l’horari de fa dos anys i hem sortit 42 minuts més tard.

“Marta, Àxel, avanceu-vos fins al refugi de Certascan i demaneu uns entrepans de formatge i unes coca-coles. Kahí, que diu que no en vol, n’haurà de menjar!”

Les 16,50. Refugi de Certascan (2240m). Com sempre el Jan, la Merche i la resta de gent del refu ens tracten de meravella i ens esperonen cap a meta, potser és per això que em descuido de fer la foto de rigor. Ni ens acabem els entrepans que ens han fet, que ja estem pujant cap al pic de Certascan. Kahí i jo mateix ho passem força malament en el nostre mur particular.

Les 18,09. Cliquem al Pic de Certascan (2853m) i entre els càlculs del temps que podem fer, canviem a mode baixada i intentem donar-ho tot en els més de 1500 metres de desnivell que ens esperen, mentre els efectes de l’últim avituallament es deixen notar positivament i mentre tots tres ens animem i kahí continua explicant xistes.

Al Pic de Certascan

Les 19,33. Arribem al Càmping de Graus (1360m), 14 hores i 23 minuts desprès d’haver-hi sortit, entre mostres d’ànims de la gent i dels amfitrions, que també com sempre, ens reben amb l’exquisidesa que els caracteritza.

Arribats a meta, cansats, tots menys la Marta.

Gràcies EQUIP, per haver compartit unes hores tant intenses.

Gràcies als guardes del refugis pel bon tracte.

Gràcies Sant Pere per haver fet cas de les previsions de meteored.

Gràcies Jan, per haver dissenyat una ruta tant ben parida.

TORNAREM!!!

E.S.C.O.

2011-06-13T12:46:00.000+02:00

Sempre és un plaer sortir amb els ESCO, Equip de Suport per a la Conservació de l'Ós.

Divendres ho vaig fer amb el Xavi, fent una ruta pel Parc Natural de l'Alt Pirineu i revisant alguna de les nombroses càmeres de trampeig fotogràfic que tenen instal·lades.

Un dels pobles de la zona.

Ambient d'ós.

Enquadrament d'una de les càmeres. Al centre un arbre amb un esquer d'olor, per a intentar atraure l'ós i que ens deixi mostres del seu pel per a intentar identificar-lo.

El Xavi, fent el buidatge de les imatges.

Tot seguit, un recull de fotos de la càmera d'aquest lloc, fetes fa un parell d'anys.

Cérvol

Daina

Isard

Cabirol

Ós

Anem a repassar una altra càmera, tot seguint la ruta.

En aquest arbre hi ha la trampa de pel.

Marques que hi van deixar en aquest arbre els ossos la tardor passada.

Aquestes també

Pel d'ós recollit a la base de l'arbre fruit del sanejament de la trampa. L'he recollit per il·lustrar la foto.

Aquests hi van passar el juliol passat. Quina guapada.

En fi Xavi, el proper dia que pugui, em torno a apuntar.

Ha estat un plaer.

ESQUÍ DE MUNTANYA OLÍMPIC

2011-04-04T23:36:00.001+02:00

QUINS passos cal donar per a que l'esquí de muntanya sigui olímpic en un breu període de temps?

El JORDI CANALS parla claríssimament en aquest article publicat a l'últim Desnivel.

Si els federatius finalment fan cas al consell que l'Antoni Samaranch ja va donar fa molts anys, al que fins a la data han fet cas omís, i parlen amb la FIS, està gairebé garantit que l'esquí de muntanya podria ser olímpic en un breu període de temps. No més cal això: pensar més en l'esquí de muntanya i el seu futur i que els qui l'han de defensar, ho facin oblidant els antics perjudicis. Gent com la Mireia i el Kilian entre molts d'altres, s'ho mereixen.

Tuc de la Cima

2011-01-11T19:39:00.000+01:00

Una d'esquí de muntanya, que ara fa temps que no n'hi pengem cap.

Últimes rampes abans d'arribar a l'aresta cimera.

Al Tuc de la Cima

Al cim amb un vent de Déu

Baixant cap a les Pletes de Gavàs

Pletes de Gavàs

Cap a les pistes d'esquí de fons

SENTÈNCIA

2010-12-21T20:05:00.000+01:00

Va ser trist localitzar les més de mil cinc-centes truites mortes.

Va ser laboriós fer la investigació.

Va ser gratificant localitzar els presumptes delinqüents.

Va ser llarga l'espera del judici.

Ha sigut satisfactòria la condemna.

Moment en que vam trobar les garrafes de lleixiu

Algunes de les truites mortes recollides.

SENTÈNCIA

Per finalitzar, com a curiositat, un esturió del Baikal, fotografiat la setmana passada a la Val d'Aran. Aquest exemplar te un any i mig, de aquí a sis anys farà una bona quantitat de caviar.

Dependència...

2010-11-09T20:11:00.000+01:00

He robat això del Blog del Màrius. Em permeto de penjar-ho ací. Crec que ara toca.

La Vanguardia
David García 03/08/2010 - 10:32 horas
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.

Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.
Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el discurso economista no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.
Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?
¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?
¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?
¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?
Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?
Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?
España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.

Com a petit homenatge al poble de Vic, penjo aquest enllaç, crec que també toca:

http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8&feature=player_embedded

Últim dia de pesca

2010-10-10T17:58:00.001+02:00

La temporada de pesca s'acaba el 30 de setembre. Aquest any, vaig decidir fer una visita a l'Estany de Morera per a poder disfrutar de les truites de fontana amb el seu millor color, que és el que tenen quan s'apropa l'època de reproducció.
Aquestes truites, també dites salvel·lins, son originàries de la costa est dels Estats Units i Canadà, i van ser introduïdes a Europa a finals del segle XIX.
Aquí, a l'Estany de Morera, s'hi van introduir al voltant del 1970, fa doncs uns quaranta anys.
Deixo a baix un parell de fotos fetes amb la càmera del nou telèfon, que veig que queden prou bé. Afegeixo també una filmació de feta amb el mòbil.

Baborte!!!!

2010-09-17T22:37:00.001+02:00

No crec que hi hagi truites irisades com aquestes en gairebé cap lloc fora de la costa oest dels Estats Units i Canadà. Aquí van ser introduides fa més de quaranta anys. Les que he pescat jo doncs, son properes a la quarantena generació de truites irisades nascudes a l'Estany de Baborte.

La seva pesca no te res a veure amb la pesca d'aquesta especie a les zones intensives. Aquí el seu comportament és fins i tot més esquerp que el de les truites autòctones i son per tant igual o més difícils de pescar. El comportament un cop pescada però és força diferent al de les truites autòctones, de les 15 que he pescat, una ha fet fins a cinc salts fora de l'aigua i quatre més n'han fet quatre. La resta n'han fet entre un i tres, a diferència de els truites autòctones, que no acostumen a saltar fora l'aigua mai.

Una cosa curiosa que es pot observar son els cantells rectes que tenen els finals de les aletes i cua, contràriament a la major part de fotos que trobem per internet, on aquests cantells sempre son arrodonits, per l'erosió que les hi provoca la vida en piscifactories.

Finalment, l'Àxel, la Kati i la Neu que baixaven de la Pica d'Estats m'han passat a buscar i hem marxat tots quatre cap al pont de la Molinassa on teniem el vehicle.

La imatge que he trobat en arribar a l'Estany crec que reflexa perfectament el meu estat, felicitat i calma.

Una de les poques salvatges truites irisades que es poden pescar a Catalunya i potser a Espanya.

Una altra

Ja arriben, després de fer la Pica i pujar al Coll de Baborte des de l'Estany de Sotllo. Hora de marxar. Cap a Boet...

Carros de foc 2010 !!!!

2010-09-10T00:07:00.003+02:00

Pre-carros

6è any consecutiu, i amb aquest no hi comptava. Arrossegava una tendinitis al tendó d’aquiles des de finals de maig, però a manca d’una setmana i mitja per al cap de setmana de Carros em vaig començar a trobar bé. Dit i fet, quatre dies abans del dia D em truca Wein que acaben de reobrir les inscripcions; acceptaran 60 corredors més a afegir als quatre-cents que ja hi havia. Fem reserva a Colomina amb el meu company també per sisena vegada el Miquel Flors i el Manolo, amic d’aquest.

Divendres 27 ens arranquem cap a Colomina juntament amb el Màrius, un altre col·lega, pujant amb el telefèric de les 3 de la tarda, cal estalviar forces per demà. Ací ens hi trobem a l’Oriol, altre runner que promet. La fem petar pujant poquet a poquet fins a Colomina i anem decidint entre tots de sortir a les 4 de la matinada de demà per aprofitar la fresqueta de la nit i matinada per a fer un bon tros i entre aquest, el Contraix.

Amb aquestes ens presentem al refugi i ens instal·lem mentre arriba el Salva, un altre del nostre grup que ve de Barna. Fem una birreta i van passant els minuts per a que es faci l’hora de sopar, les 19. Com sempre, ens fotem ven fartets, massa i tot, i de seguida a sortir fora el refugi per a rebre a la Marta, la Tina i la Gemma, que segons les informacions que ens arriben estaran ací en 13 i pico hores. Han sortit a les 7 per tant ho faran a les 20 i pico. Si arriben abans de les 20,13 faran rècord absolut femení. Mmmm, son les 20 i fa uns quaranta minuts que han sortit del JM Blanc, no ho aconseguiran per poc. Efectivament, a les 20,29 hores arriben, entre grits d’ànim i alguna ampolla de cava que esclata... si bé no han fet rècord, si que el temps és molt bo, segon millor temps dels 10 anys.

Bé, sense deixar passar massa més temps, i juntament amb la resta de corredors (aquests si que son notables o millor, sobresalients) el Pau Quintana i el Xavier Espiña, ens anem apollegant cap a l’habitació 1, que a les 3,30 tocaran diana i això és de seguida.

La Marta, la Tina Bes i la Gemma Arró. No se'n veuen gaires de maquinotes com aquestes

Carros:

3:30 hores, em dona la impressió que no he dormit gens, veig que tots estem igual, això de dormir a 2400 metres sempre és igual, la primera nit malament. Esmorzar ràpid, forfaits, un parell de power gels, una barreta i tres quarts de litre d’aigua i a les 4:10 sortim corrent molt suaument cap a Delliu el Salva, l’Oriol, el Miquel, el Marius, el Manolo i jo.

6:15 hores, som al Llong, portem 2:05 i les sensacions son bastant bones, el Màrius sembla que es queda una mica. Sense perdre massa temps, enfilem el Contraix encara amb els frontals posats. Ens surt el sol a 50 metres del Coll.

8:53 hores, dos creps de xocolata i un plàtan al Ventosa i cap a Oelhacrestada a bon ritme. El Manolo i el Salva també es queden a darrera, quedem l’Oriol, el Miquel i jo.

10:20 hores, a Restanca portem 6 hores i 10 minuts. Anem prou bé pel que m’havia marcat (intentar fer menys de 17 hores). Mentre estem pujant novament cap a Oelhacrestada, ens trobem el Salva i el Manolo, aquest ens diu que ha tingut una caiguda baixant Contraix i ha quedat empotrat entre blocs de granit “pensava que no podria sortir tot sol, he estat a punt de demanar ajut als bombers”, per sort no ha passat d’un bon espant.

Ens trobem també al Xavi Espiña i mes tard al Pau Quintana que baixen com a fletxes cap a Restanca. Ells han sortit a les 7 hores. El Xavi ens avança just abans del coll i el Pau ho fa ja quan estem baixant del Port de Caldes cap a Colomers, han fet el mateix que nosaltres però en unes tres hores menys o sigui la meitat de temps. Quan sigui gran jo també ho vull fer així de ràpid.

12:25 hores, Colomers. Les sensacions son bones però el ritme ha baixat, és el de sempre, el ritme és el que mana, fa el que vol, no el poses tu, ets tu que t’adaptes a ell. I a més Sendrosa amb tota la calorada de migdia, bufff. Una hora i quaranta minuts ens porta a Saboredo.

14:05 hores Saboredo. Cuscús amb verduretes seguts a taula, plàtan i en 10 minuts ja estem enfilant, ara si el Portarró d’Espot.

15:27 hores Amitges. Sopa de la bona i a temperatura perfecta, coca-cola, fruita i barreta energètica i cap a Mallafré en 47 minuts.

16:14 hores Mallafré. Portem millor temps del previst, a veure com se’ns dona la Valleta Seca per baixar de les 16 hores....

Valleta Seca: què llarga i que dura que se’ns fa!, a més amb molta calor. Baixar de les 16 serà impossible. Anem pas a pas, no cal marcar objectius. Ja veurem...

18:45 hores JM Blanc. Dos vasos més de caldo i una altra coca cola i cap al Coll de Saburó. L’Oriol es posa davant del grup i tira amb un ritme molt fort, a les 20:16 en una hora i trenta un minuts som a la porta de Colomina, 16 hores i 6 minuts després d’haver-hi sortit. Tot un èxit donades les circumstàncies amb l’objetiu de baixar de les 17 hores més que aconseguit i el que també havíem valorat força que era acabar de dia.

A vora les 24 hores, en 19:33 arriben el Manolo i el Salva, i el Màrius, que s’ha perdut a la zona de Colomers, farà nit allà.

Amb les magnífiques amfitriones Naila i Lídia als costats, el Miquel, jo i l'Oriol després de 16 hores espardenyant per la muntanya.

Post-carros:

Bona dutxeta, sopar amb força vi i a dormir fins a les 6:30 que hem d’agafar el telefèric de baixada de les 8:15.

Finalment hem pogut contactar amb el Màrius, baixarà fins a Tredòs on agafarà el bus del Parc i el passarem a recollir a Esterri d’Àneu per a baixar-lo fins a la Pobla que és on te el seu cotxe.
Per cert, "l'equip Colomina", molt bé eh?, les noies primeres femenines i de mascles, el Xavi Espiña 2on amb 10:15, el Pau 4rt amb 11:19 i nosaltres 57ens, que amb 460 inscrits tampoc està tant malament.

Ara toca fer plans per l'any que ve, objectiu: baixar de les 15 hores. A veure si hi ha sort i m'ho puc preparar més bé.

Varis des del maig

2010-08-15T18:30:00.000+02:00

Marcatge d'un gall fer per al seu seguiment amb GPS i radio tracking.

Localització d'un parapentista accidentat a la zona d'Àger.

Aquesta vegada hi ha hagut sort. Pocs dies d'hospital i capa a casa.

Estany de Tort i Neriolo pletòrics.

Estany i refugi de Colomina aquest juliol.

Curiosa pedra, Epidot es diu, ha despertat molt interès entre els col·leccionistes i com no, s'han hagut d'aturar les extraccions, que malmetien un espai protegit.

Tot correcte, tres truites a la motxilla.

Estanhòt i cim de Molières, buscant un francès desaparegut fa un mes.

El trobà la guàrdia civil de Benasc a l'endemà d'aquest vol a la veïna vall de Salenques, després de que un excursionista andorrà el localitzés.

Vista google earth de l'estany i refugi de Colomèrs.

Agulles i refugi d'Amitges.

Ep!, aquestes son meves. Segon dia de pesca de la temporada, i guapo "cupo" de truites pescades amb mosca seca.

Mateix dia d'abans, 30 de juliol, quina calor, refresquem-nos sota aquesta congesta.

La Neu ha quedat prenyada

2010-05-25T21:47:00.000+02:00

SI US PLAU, agrairia i molt que hi hagués algú interessat en algun dels cadells que tindrà.

SI US PLAU, interessats posar-se en contacte amb mi en aquest bloc o a miquel.arilla@gmail.com

Parirà d'ací a un mes, llavors els tindria un parell de mesos més fins a despopar-los. Per tant l'entrega seria cap a finals d'agost/primers de setembre.

Informació de la mare (NEU), es una gossa molt carinyosa i molt valenta. És filla de pastor alemany i border collie. Per la muntanya és impossible esgotar-la, fins i tot a ple hivern i fent alpinisme en zones on cal pujar amb grampons, aguantant sense problema temperatures inferiors a -20 graus amb vent.

Del pare no en sabem res, ja que es va escapar una hora fa un mes i com no, va tornar prenyada.

Varis des del desembre....

2010-05-07T19:44:00.002+02:00

Aniré penjant fotos a veure que surt.

Aquesta és d'ahir, 6 de maig, qui ho diria. L'indret és entre la mata de València i les Planes de Son.

També d'ahir, la veritat és que tenim uns pilots que no ens els mereixem. Deu n'hi do quedar-nos per sobre de la boira

Fa un parell de setmanes a Esbarsabina (Herba-sabina segons els mapes).

Una altra

Curiosa poma que el Palo portava a la motxilla la setmana passada i que va venir des de Suissa.

El mateix dia de la poma, que ens havíem trobat per a fer els penúltims tests d'estabilitat de neu de la temporada.

1ers mixtes al rally del CEC, 3000 metres de desnivell. Com que no en faig gaires de pòdiums, penjo la foto.

No el poso amb més detall perquè tampoc és necessari. És un dels massa abundants isards morts per pestivirus que hem anat trobant el que portem d'any.

Arestes de roca a la Vall de Manyanet. El més bo de la foto és el trencalòs adult que hi ha al centre.

Una d'un gamarús amb macro. Estava fotut però ja es recupera.

També hem estat als campionats del mon d'esquí de muntanya a Andorra. A la foto les espanyoles.

Cercant itineraris per la cursa de la Vall Fosca, vam fer alguna baixada de les bones. A la foto, baixant per la canal de Fosser cap a Sallente.

El dia següent de la foto anterior, els allaus es van cebar amb la vall fosca. A la foto, la carretera de Sallente tapada per un dels allaus.

Aquest va ser un dels més importants dels últims anys. La neu del Tossal de la Costa va trevessar el riu Flamisell poc més amunt de la Torre de Capdella, a finals de febrer.

Una mica abans, en una de les nombroses sortides d'aquest hivern, es pot observar al Pito i el Nasi sota el Montorroio.

Molta neu dura com una pedra també hem tingut aquest hivern.

I pra vui ja n'hi ha prou. Au

Una d'esquí, d'avui.

2009-12-13T19:45:00.011+01:00

Hem sortit de la Pobla a dos de nou direcció cap a la Val d'Aran, per anar a fer el Baciver o el Marimanya el Toni Oliveres, el Wein, la Marta i jo.

Un cop hem superat el port de la Bonaigua ens hem trobat amb una boira força espesa i una petita nevada que ens ha fet recular fins la Peülla.

Allà ens hem equipat entre un fort vent i una temperatura molt baixa, no més cal dir que gairebé he arribat fins el cim amb el plumífer posat.

Hem enfilat Peülla amunt cap al cap del port i llavors ens ha semblat que cap a la Llança s'obria una mica. Cap allà abans de que es torni a tancar.

Ja superada la zona d'arribada del telecadira d'Argulls, hem trobat el sol, que ens oferia un paisatge collonut, amb una temperatura molt freda però amb una neu perfecta per esquiar-la, comptant amb els tres ditets de neu nova que havia caigut feia poca estona.

Llavors ens hem dirigit cap al Muntanyó d'Àrreu, on hem fet l'avantcim.

Després d'una baixada per disfrutar, ens hem tornat a posar les pells i hem enfilat fins una pala que hi ha vora el telearrastre de la Llança, torrrna a disfrutar (gaudir), i fins al cotxe, passant novament pel paquet de boira.

Aci hi poso unes instantànies fetes amb el mòbil. Disculpeu la qualitat.

Pujant cap al Muntanyó d'Àrreu.

A l'avantcim del Muntanyó d'Àrreu, Wein, Marta i Toni

Vista cap a la Val d'Aran, Aneto al fons.

Vista cap a la Vall d'Àrreu

Primera baixada

Segona baixada

Una d'escalada, va!

2009-11-25T00:07:00.004+01:00

Veig que tothom està força escalador últimament. Doncs no serem menys no?.

Bé, avui aprofitant l'avinentesa ens hem desplaçat a la Noguera, concretament a Sant Llorenç de Montgai, on hi ha unes parets força interessants. Una de elles és la Paret de l'Ós, on hem fet tres cordades, a quina la millor. La incipient i incisiva Pito-Ero, Barri-Palo-jo i Marmo-Flors. Fent les vies Isaac-Gabriel 5+, Esperó Sud 5+ i les noves Puquimuqui 5+ i variant Krak cranium 6b?, respectivament.

A baix deixo unes instantànies del dia.

Incipient cordada Pito-Ero

Barri inicia el tercer llarg de la Esperó Sud

A l'esquerra, la via Esperó Sud. Al centre l'Agulleta de l'Ós. A la dreta la nova Puquimuqui

Marmo i Flors obrint la variant de la Krak cranium

Per acabar, l'avistament d'un pela-roques ha posat fi a un dia fantàstic. Llàstima de foto, feta de massa lluny.

Més informació a www.eroiega.blogspot.com

setmana intensa

2009-10-11T23:47:00.010+02:00

Aquesta setmana hem estat de pràctiques per la zona de Coll de Nargó. Bon lloc per a fer diverses activitats com ha sigut el cas.

Descens (i ascens) de l'avenc Montserrat Ubach. -200 metres, (Solsonès).

Pràctiques de treballs verticals a Coll Piquer (Coll de Nargó)

Orientació a la serra de la Roca de Cruelles (Perles)

Impressionant pont de roca.

Obertura de la via GSM (6a) a Coll Piquer amb Marmo, abans d'equipar-la amb parabolts

Una de les classes magistrals de Marmo. En aquest cas sobre reunions d'escalada.

Descens del barranc de Sant Ponç (Perles)

TRÀGICA NOTÍCIA . Ha tornat a passar!

2009-10-01T22:12:00.006+02:00

Abans d'ahir vaig trobar morta a Batina, la femella de trencalòs que s'havia equipat amb un transmisor de dades GPS fa set mesos.

Però aquest cop tinc els seus ultims moviments, i si després de la necròpsia, els resultats no son els esperats i hi ha algun responsable, que es calci ja que ho podria pagar amb presó.

Salutacions tristes a tots.

ON EEETS??!!!!!!!!!!

2009-09-25T20:56:00.008+02:00

Al menys la caminada ha estat bé però.

On t’has fotut Carbonera?. No em puc creure que hagis marxat cap al Sobirà i més quan mai abans hi havies estat. Esperem que la setmana que ve apareguis, si no, trobar-te a vista entre tots els isards serà infinitament més difícil.

Pel moment si l’emissor funciona bé descarto que siguis a tota la zona de Colomina – Mar – Saburó ja que a les 9 hores hi he tingut vista i no sonava el receptor. Després la ruta m’ha portat fins a Cubiesso, fent-me descartar la zona de Tort – Neriolo – Cubiesso – Castiesso – Morto i Carboneres, que és la vall que et dona nom.

M‘he enfilat cap al Pic de Neriolo per descartar tota la zona de Reguera i de pas les ribagorçanes valls de Morrano. Com que no et trobava he allargat la ruta fins el cap de Reguera per a descartar la Vall de Mussoles.

Ja de baixada pels estanyets amagats de Reguera, cap a l’Estany Grenui i Cogomella, Morera i coll de Font Sobirana, he descartat també tot Riqüerna, la Vall de Rus i la de Francí. Baixo directe i verticalment cap a Sallente.

-Funcionarà bé aquest receptor?. –Saps què, anem fins al Triador a veure si localitzo algun gall fer del Pic de l’Orri i així confirmo que això funciona.

Dit i fet, son les 19 hores i em saluden dos mascles de gall fer.

La setmana que ve et torno a buscar, si no et trobo per Subenuix o Monastero donaré per morta la bateria del teu collar emissor. A tu encara no, eh?.

Me’n torno cap a casa que pravui ja en tinc prou.

estany de Neriolo. Montseny al fons

Estany de Morrano

Neriolo, Cubiesso, Castiesso i Morto

Vall de Mussoles

Estanyets amagats de Reguera i Grenui. Pic de l'espada al centre i a l'esquerra el Montseny.

Estany Cogomella, al fons el pic de Neriolo.

Carros sempre serà Carros

2009-08-31T22:45:00.002+02:00

S'ha tornat a intentar i assolir en menys de 24 hores per cinquè any consecutiu.

Va ser divendres. A les 7 sortíem uns trenta skyrunners des d'Amitges. L'Àxel, el Jordi, el Carles, el Miquel i jo ho fem en sentit horari. La majoria però, decideixen fer-ho en sentit antihorari.

Baixant al Mallafré se’ns ajunten l’Ignasi i el Marc, a l’Ignasi el conec fa anys del centre de tecnificació d’esquí de muntanya.

Miro l’hora a l’arribar a Mallafré, 28 minuts, anem massa ràpid penso, però sortim cap a la Valleta Seca com si ens empaités algun ós. Tenim un nou col·lega, l’Oriol.

Al poc de sortir l’Àxel, l’Oriol i el Jordi foten “hatxasso” i la resta anem continuant a molt bon ritme.

Això queda confirmat quan arribem al Blanc, 2,09 hores des de la sortida. Anem massa ràpid!!, però cap a Colomina i falta gent.

Arribem a Colomina en 3,36 hores entre els ànims i esquelles de l’Ero i el Tato a la presa de l’estany de Mar, Això no té preu, claca al mig de la muntanya!. -Gràcies!

Aquest ritme és de menys de 13 hores. Impossible mantindre’l. L’he cagat com sempre. L’any que ve no em passarà penso, com l’any passat, ara ja és massa tard.

Començo a pagar el preu de la meva gosadia pujant Dellui, amb un sol de justícia a l’esquena. Dellui highway avall trotant i al Llong amb 5,55 hores. Ens hi trobem al Jordi que te fortes rampes a les cames. Ens quedem quasi un quart d’hora bevent, menjant i fent fregues d’àrnica, i cap a Contraix a ple migdia. L’Ignasi i el Marc es queden uns minuts al darrera, el Jordi repeteix rampes i també es queda. Seguim el Carles el Miquel i jo.

Baixant Contraix força al ralentí (continuo pagant la factura del principi gloriós), el Jordi s’ha refet i ens avança. Arribem al Ventosa en 9 hores justes des d’Amitges. El tall de xolís de Llania amb pa i la cervesa que cau asseguts fora el refugi son el principi de la recuperació entre cometes.

Sortim cap a Oelhacrestada, o com diuen a l’alta Ribagorça el port de Rius quan l’Ignasi i el Marc arriben al Ventosa.

Entrem a la Val d’Aran i entrem a la boira. Baixada cap a Restanca intentant trotar als plans amb més ganes que encert. Ens creuem a l’Oriol.

-On és l’Àxel?.

-M’ha deixat a Contraix, ell anava com una moto i jo tenia rampes a les cames.

Al poc ens creuem al Jordi que ja és a prop de l’Oriol.

Torrrna a pujar a Oelhacrestada. Ni sé el temps que vam fer a Restanca al no apuntar-ho. Cap dels tres que anàvem portàvem rellotge.

Repetxonet, baixem a l’estany del Port de Caldes, remuntem el Port de Caldes i baixem corrent fins a Colomers, osti que bé que em trobo, a bones hores.

Amb el Miquel del Ventosa, que ja ens hem creuat fa unes hores a l’Estany de Tort, ens tornem a trobar ara a mitja baixada cap a Colomers.

-L’Àxel ja deu enfilar cap a Ratera, l’he vist bé.

-Porto el genoll força malament.

-Vols un ibuprofè i àrnica?

-Val.

Portem 12,56 hores a Colomers i ja fa molta estona que sé que el meu objectiu per aquest any (baixar de les 15 hores) no es podrà assolir.

Paciència, i entre la boira espessa se’ns va fent de nit. Encenem els frontals baixant Cendrosa, a l’encendre’ls ens adonem que la visibilitat és de dos o tres metres i la boira és força ploranera. Déu n’hi do per arribar a Saboredo, 14,30 hores.

Plat de sopa al·lucinant, i mentre, ens truca per emisora Marmo, que és a Amitges i ens diu que l’Àxel ha arribat fa uns deu minuts.

-Deu minuts?

-Si, s’ha perdut més d’una hora per Ratera.

Amb les informacions que havia anat recollint, li feia entre 12 i 13 hores.

Bé, enfilem cap a Ratera, -a veure si podem acabar el més dignament possible- quin fred, m’he de posar l’impermeable.

El Miquel i el Carles saben que quan vaig sortir de les marques del GR entre la boira i la pluja que ja queia, estava convençut de que agafaríem drecera cap a Amitges sense passar pel port de Ratera de Colomers. La meva digna intenció era anar al Ratera d’Espot. Error! de 15 minuts més i sort que després d’un tomb involuntari de 180º vam tenir la sort (skyrunners que venien de Saboredo) de veure que aquell GR al que havíem sortit era el que ens portava cap a Saboredo novament i no cap a Amitges com pensàvem.

Solucionat l’ensurt, enfilem les marques grogues cap a Amitges i per fi acabem el dolç martiri en 16,27 hores, Tot un èxit vist lo vist.

Dutxa balsàmica molt llarga amb aigua molt calenta i bon sopar amb una bona birra acompanyats pel Valentí, el Palo i el Marmo i a dormir una estona.

Felicitats a tots el runners hagin fet el temps que hagin fet.

Felicitats a gairebé tots els guardes o treballadors dels refugis.

Temps aprox. del “nostre grup”:

Àxel 14,21

Jordi 15,30

Oriol 16,15

Miquel 16,27

Carles 16,27

jo 16,27

Ignasi 17,01

Marc 17,01

Lo Pou del Gel

2009-08-20T23:21:00.004+02:00

Va ser el dia 2 d'agost que hi vaig anar i no comptava pas trobar-hi gel, però si que n'hi havia.

El pou és en realitat un petit avenc d'uns tres metres de fondària, que no sembla pas que hi pugui aguantar el gel de cap manera, ja que fora, la temperatura era de 22 graus en el moment de fer la foto.

Hi tornaré aquest setembre a veure si encara aguanta.

La ubicació és al vessant nord del Boumort, a uns 1950 metres d'alçada

HEAVEN DOOR ha caigut!

2009-08-08T22:26:00.009+02:00

I el nou rècord femení també. Felicitats Marta!

Sortim de Graus a les 4,30 en punt de dimecres passat, dia 5 amb la intenció de fer la Porta del Cel en menys de 24 hores, la Marta, l'Àxel i jo mateix. Agafem camí cap a Tavascan (1100m) on veiem que avui és festa major.

Amb els frontals al cap agafem el GR11 direcció Boldís i continuem cap a la Cabana de la Ribera, on arribem ja amb els frontals apagats. Cliquem i cap a la Roca Cigalera (2660m) sense parar ni un moment. Coll de Sellente i cap a Baborte. A bon ritme (trotant) fins el refugi Vall Ferrera (1900m), on arribem a les 9,20h.

Perdent poc temps enfilem la Vall d'Areste, forta soleada i cap a la Pica d'Estats (3148m), dues fotos amb el mòbil i corrent fins a Pinet (2246m). Ja son les 13,15h. Ens hi estem al voltant d'un quart d'hora, el temps necessari per a prendre una sopa i hidratar una mica més.

El camí que ens porta al coll de l'Artiga se'ns fa llarguíssim i molt calorós, baixem fins a Romedo de Baix i enfilem el coll de Llurri per anar a Certascan on arribem a les 17,35h.

La parada és obligatòria. El Jan ens obsequia amb un bocata de formatge que sap a caviar i unes coca-coles que no tenen preu, ah, i un préssec amb almibar que l'Àxel pot definir com a miraculós. Gràcies a la paradeta l'Àxel es refà i ens esperona fins al pic de Certascan (2853m) des d'on fem una baixada corrent, que acabem esprintant fins al camping de Graus per a poder baixar de les 16 hores.

Efectivament, l'hora que ens imprimeix el rellotge de Graus marca les 20,27h, 15,57 hores després d'haver sortit.

Del sopar i birres de Graus no en cal parlar i de la festa major de Tavascan on vam acabar reindratant-nos novament amb birres, tampoc en cal parlar.

Després, a dormir una estona al refugi de Graus i a les 7 de peus per entrar a treballar a les 9 a Pobla.

La Marta i l'Àxel arribant a la Pica.

Al sostre de Catalunya

el forfait

Dens diumenge

2009-07-16T12:01:00.004+02:00

Diumenge 12; farts de volar durant el dia amunt i avall i per acabar-ho d'adobar un nocturn a collegats dels que creen afició.

Les fotos son del vol als estanys gelats de Comaloforno pel turmell trencat i el descens pel camí de la corba dels alemanys després del nocturn a la Integral Xeroki

camins obra mestra del Pallars

2009-06-28T23:42:00.010+02:00

Camí del Sant del Bosc al Montsec o Camí de les 100 corbes.

Les vaig comptar totes i en realitat me'n van sortir 101 i uns 600 metres de desnivell de pujada. El vam fer la setmana passada amb la Montse i la Neu.

Els escaligons de Pessonada.

Volta circular des de Pessonada, pujant pels escaligons i baixant per Sant Joanet. Marca quatre hores però en realitat fent-lo amb l'equip habitual, (Montse i Neu), hi vam posar dues hores aprox. Son uns 250 de desnivell de pujada. El vam fer dissabte 27.

Ja et tinc

2009-06-24T22:55:00.006+02:00

Ben retrobada Carbonera, confirmat que has parit un cabrit com la copa d'un pi i que tot va bé.

Fins el proper contacte.

El cabrit és sota la mare, popant.

Aquí es veu bé.

Una foto poc habitual de l'Estany de Fosser. Poc habitual també veure'l ple.

Dit i fet senyor Ega

2009-06-20T22:43:00.007+02:00

Al peu de la lletra. Pra poder veure les fotos de les truites, doncs s'hi ha de tornar, i mai millor que l'endemà d'uns vols estressants, com es pot veure al blog de l'Ero.

El que deia, he tornat a la millor vall de la Vall Fosca i he aprofitat per a fer-ho amb la Montse i amb la Neu i ara si, penjo una foto d'una truita de Tapat i un salvel·lí de Morera, guapos peixos. Ah, pel moment aquests no ens els fotrem.

Salut

Ja era hora!

2009-06-13T22:43:00.007+02:00

I tot i que la temporada de pesca es va obrir al mes de març, ahir em vaig estrenar anant cap a l'estany de Tapat i Morera. La pesca va anar molt bé. No vaig fer però cap foto de les truites i dels salvel·lins, les vaig fer del neret florit amb el pic de Pessó al fons,

de l'estany de Tapat, amb la Vall de Rus al Fons,

i com no una instantània del cami de Riqüerna, el millor de la Vall Fosca

M'ha destrossat l'hort

2009-06-07T22:33:00.003+02:00

No hi ha deixat res. Però que hi farem, a mal temps bona cara.

Em comenta la gent gran que no havien vist mai una cosa igual.

Doncs la penjo

2009-06-02T23:04:00.004+02:00

No me l'han publicat al temps de tv3, mira que m'ha sortit força bé, i havent sigut un dia calurós a Cat, (fins a 30º en alguns indrets), pensava que tenia molts números per a sortir. Doncs no. Ací la penjo. Feta a les 6,50 del matí, després d'un vivac força fred i havent sentit dues perdius blanques cap a les cinc i quart, al Port de les Cabeçades a 2600 m.

Muntanyes de la setmana

2009-06-02T15:47:00.005+02:00

Diumenge 31, una foto del rescat de la cara sud de la Pica d'Estats, on una parella de Barcelona van tornar a néixer. Crec que vam fer rècord d'alçada en rescat amb grua de Catalunya, el vam fer a uns 3050 metres.

Foto del final de la vall d'Ordesa feta des del Mont Perdut. Aquesta és de la setmana passada, concretament de dijous.

Compte amb la pujada per la escupidera. Hi ha força neu i està força pendent (uns 45º), amb neu en fusió per sobre, que forma pans als grampons. Important l'antiboot.

Ja s'acaba la neu

2009-05-21T23:30:00.005+02:00

Tornem a piular que ja és hora.

Tantes coses han passat des de l'última......

Bé l'última és d'aquest cap de setmana. He decidit posar el rescat d'una noia, la Cris de Tarragona, esquiadora de muntanya, que després de pujar dissabte per la vall de Cabanes i dormir a Amitges, al final del descens del segon dia, ja arribant a la Verge de les Ares, va tenir una caiguda, que sort del casc, sino, segons ella, no ho hauria explicat.

Finalment sembla que només hi va haver lesions de lligaments a ambdós genolls.

Gentilesa de la Tresa Larrieu, amiga, colega i esquiadora de muntanya com poques, us penjo aquest enllaç. No sempre et fan un reportage d'un rescat! http://picasaweb.google.es/teresa.larrieu/RescatCris

Salut

ja neva

2008-12-14T22:37:00.004+01:00

aquesta matinada, en tornar a casa després del sopar de nadal al parc de bombers, he fet aquesta foto. sense flash, a 1/15 de velocitat a pols, amb iso1000.

la vall fosca ahir

2008-12-09T20:19:00.003+01:00

Ahir vam pujar al Fiteró. Guapa vista de la Vall mentre arribaven els primers núvols.

La Porta del Cel i Carros a l'estiu

2008-12-05T22:48:00.008+01:00

Doncs això.

a veure si torno a piular.

Farem proves deixant ací el testimoni de les "gestes de l'estiu"

Foto de la Porta del Cel, a sobre de Pinet amb bona companyia evidentment.

Bon temps, 34:24' a més, 3 dels únics 5 que aquest any han fet el recorregut sub36 van ser del nostre "equip".

A carros bona companyia també.

Tots els sortits, a la foto a la porta del JM Blanc, vam acabar en menys de 24 hores. L'Àxel i jo, ens vam sortir amb 15:23' .

l'Aneto des d'Aigualluts el dia 2 de maig

2008-05-05T20:42:00.003+02:00

Divendres 2 de maig vam pujar a l'Aneto amb esquís. Deixo dues imatges, una de la pujada fins al Portilló superior i una altra, després de la baixada on es pot veure el cim des d'Aigualluts